Candidatura d'Unitat Popular

Sant Sadurní d'Anoia

L'estafa de Can Guineu

Per posar-nos en context i recordar d’on venim, hem de fer memòria i remuntar-nos uns trenta anys enrere quan tres dels cavistes més importants de la vila van adquirir l’antiga casa pairal de Can Guineu. Ho van fer passant per davant de la possibilitat de convertir aquell espai en un equipament municipal i teòricament per destinar l’edifici a la promoció del sector del cava. Durant molts anys s’havia parlat de la possibilitat, ja descartada, de que Can Guineu acollís el Consell Regulador del Cava. Ara, després d’anys de deixadesa per part dels propietaris, l’edifici de Can Guineu es troba en un estat deplorable, pràcticament en ruïnes, i el cost de la seva rehabilitació ascendeix a aproximadament cinc milions d’euros segons estimacions de l’ajuntament.

Ara, quan l’estat ruïnós de Can Guineu s’ha convertit en un problema, després d’anys de deixadesa i irresponsabilitat, després de ser incapaços de dur a terme els projectes que hi tenien previstos... és just ara, quan els propietaris es volen treure el mort de sobre que venen a buscar l’ajuntament perquè els hi compri l’immoble i els hi solucioni el problema. Si és cert el que ens diuen des de l’equip de govern i l’acord de compra es mogués sobre els 300.000 euros, algú podria pensar que no és un preu exagerat però com dèiem caldria afegir-hi el cost descomunal de la rehabilitació, que evidentment hipotecaria els pressupostos municipals durant molts anys.

Però no és només aquesta la qüestió, ha de ser l’ajuntament que rescati a tres empresaris privats d’una inversió que van fer i que no han estat capaços de materialitzar en res? Per què hem de assumir amb diners públics la rehabilitació d’un edifici que es troba com es troba per la deixadesa dels seus propietaris? En tot cas, si totes les parts actuessin de bona fe, el més lògic seria que els propietaris regalin Can Guineu a l’ajuntament assumint la cessió com a pèrdua mínima per la mala gestió que han dut a terme i com a contrapartida de la hipoteca que suposarà per l’ajuntament d’haver d’arreglar el que altres han deixat caure durant trenta anys.

De totes maneres, sembla que l’equip de govern ja ha decidit sortir al rescat dels tres grans cavistes. En contra de tothom i sense consultar a ningú ja hi ha un preacord per comprar Can Guineu. Sense tenir en compte que ni CiU (ara PDCAT) ni ERC portaven aquesta qüestió en els seus programes electorals. Quina legitimitat tenen per gastar-se tants diners públics, que són de tothom, en una qüestió que mai ha passat per les urnes? No caldria, almenys, fer una consulta ciutadana per tal de saber la opinió dels sadurninencs i sadurninenques en temes d’aquesta importància?

A més a més tant ERC com PDCAT insisteixen públicament en què volen comprar l’edifici sense saber a que el destinaran una vegada rehabilitat. Si això fos cert ja seria un fet molt greu ja que s’estaria fent una inversió mai vista a Sant Sadurní sense saber per a què, cosa inadmissible i injustificable, més encara quan des de la CUP hem proposat un pla d’equipaments locals per decidir col·lectivament quines prioritats tenim en aquesta matèria i en quins espais es podrien encabir. Però si tal i com apunten alguns indicis i declaracions de l’alcaldessa, la voluntat real de l’equip de govern és destinar aquest espai a la promoció del cava, que és el projecte que ja volien els tres actuals propietaris de Can Guineu, ens trobaríem davant d’un escàndol sense precedents que a la pràctica no seria res més que regalar més de cinc milions d’euros públics a una activitat privada.

Tant ERC com PDCAT insisteixen públicament en què volen comprar l’edifici sense saber a que el destinaran una vegada rehabilitat. Si això fos cert ja seria un fet molt greu ja que s’estaria fent una inversió mai vista a Sant Sadurní sense saber per a què, cosa inadmissible i injustificable