Quan a l'any 2012 s'inaugurava formalment el Centre d'Interpretació del Cava, el llavors regidor de turisme, Jep Bargalló, deia que "en sortir del CIC el visitant ha de voler menjar-se aquest poble". La realitat deu anys després, és que de visitants n’hi han passat més aviat pocs i que l’aposta pel Centre d’Interpretació del Cava (ara anomenat Cava Centre) ha estat la fallida definitiva d’un model que s’està empassant gola avall el futur de Sant Sadurní. El gran projecte faraònic impulsat pels governs de CiU representava una nova volta a un model econòmic basat en l’eufemisme de la promoció turística, però que amaga al darrera els interessos dels grans cavistes. De fet, més aviat hi amaga els interessos d’una classe política que han basat la seva proposta en fer-nos creure que a Sant Sadurní no hi pot haver res més que l’aposta monotemàtica del cava i han portat aquesta lògica fins a extrems delirants. Sant Sadurní no té un teatre? Tranquils, tenim un Centre d’Interpretació del Cava. Sant Sadurní no disposa d’equipaments culturals o juvenils? Tranquils, tenim un nou i flamant Cava Centre. Un equipament que quan va ser plantejat no responia a cap planificació ni a cap necessitat de Sant Sadurní. No es va fer cap estudi de viabilitat i en cap cas es va fer un equipament pensant en les necessitats de la gent, sinó més aviat en els suposats i difusos interessos del sector del cava. Un equipament que segons prometien havia de portar 20.000 visitants a l’any a Sant Sadurní i que després de deu anys i més de 4 milions d’euros d’inversió inicial, als que cal afegir 300.000 euros anuals del pressupost municipal, no ha arribat ni a una quarta part de les expectatives. 3.320 visitants l’any 2018; 3.738 l’any 2019; i 1.071 visitants l’any 2020. Unes xifres ridícules que es tradueixen en una mitjana d’entre 9 i 10 visitants al dia. Un retorn insignificant per la quantitat de diners públic invertits.

Ara, s’ha encetat el debat de Can Guineu amb un procés participatiu en que els hereus de CiU s’entesten en repetir els errors dels seus predecessors polítics. També altres partits com el PSC segueixen apostant per aquest model que no porta enlloc. Un model de poble pensat pels interessos d’uns pocs i que ni tant sols assoleix els objectius que plantegen els seus promotors. Un model de poble que no està pensat per la majoria de la gent de Sant Sadurní, que no té cap retorn econòmic i que hipoteca econòmicament l’Ajuntament, impedint que es portin a terme altres projectes que fa anys que el municipi necessita. 

Jordi Pujol Lizana, regidor de la CUP